Inicio

Comarcas

Ofertas

Información

Promociones

Acceso

F.A.Q.

El tiempo

Los mas visitados

Chat

Contacto

Galeria Fotografica

Recomendaciones

TRADUCTOR - TRANSLATE
Cataluña y sus secretos
Capital
Barcelona
Idioma oficial
Catalán, Castellano
Entidad
Comunidad autónoma

4 provincias
Subdivisiones
42 comarcas

947 municipios
Superficie
32 106,5 km²(6,3%)
Población (2011)
7,539,618 hab.
Densidad
233,92 hab/km²
Gentilicio
Catalán, -na
Moneda
Euro  €
Clima
Mediterráneo
Prefijo telefónico
34
Gobierno
Generalitat de Catalunya
Fiesta patronal
27 Mayo ( Santa Montserrat )
Fiesta Patronal
23 de Abril ( Sant Jordi )
Fiesta Nacional
11 septiembre ( La diada )
Sitio web oficial 
provinciascatalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Roser de Maig. Primer diumenge de maig. La festa apareix documentada per primer cop el 1419, quan es va celebrar amb la presència del rei Alfons IV. Sant Martí. Patró de la ciutat. 11 de novembre. Aquesta festa a Cerdanyola és molt antiga, la devoció pel seu sant era molt important, antigament se celebraven dos dies de festa, el poder eclesiàstic era molt important a principis del segle XX, a poc a poc i a mesura que anava passant el temps la festivitat es convertia en un acte més socialitzat i dirigit per entitats de barris
. La festivitat es va interrompre l'any 1962, degut als aiguats.Aplec de Sant Iscle. Tercer diumenge de novembre.


Però no va ser fins als anys 60 que Cerdanyola es convertiria en una vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans, la Clota, on es treballa en el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic, que atreuen onades d'immigrants procedents d'altres zones més deprimides de la península i provoquen la creació de nous barris a la ciutat, com el Barri Banús o Bonasort.
En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment s'està creant el nou Centre Direccional, entre l'AP-7 i Sant Cugat.

A finals del segle XIX Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra.
A poc a poc ell dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith. A principis del segle XX el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l'electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.

En aquesta època la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals. Durant el segle XVIII moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.
El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril.
En aquesta època l'activitat econòmica principal continua sent l'explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l'arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.

El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.
Des del segle IX forma part del Comtat de Barcelona, englobat dins de la Marca Hispànica, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura.Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal.
Durant molt de temps no hi ha haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal.

Durant l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem.
També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.
Amb l'arribada de l'imperi romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.

La meitat nord, pertany a la depressió del Vallès i la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.
Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del paleolític, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans i Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes d'un gran nombre de persones inhumades.

Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona.
Compta amb un sincrotró anomenat ALBA i és la seu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cerdanyola és a la part meridional de plana del Vallès i dins del seu municipi hi comprèn part de la serra de Collserola limitant amb Barcelona.
Els dos cursos d'aigua més importants són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.
El terme municipal està separat en dues grans unitats geomorfològiques.

 

 

Cerdanyola del Valles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Touriscat.es/2019.